Els últims cinc anys han proliferat les novel·les que ofereixen un retrat apocalíptic de Barcelona. Hi ha el realisme grotesc amb què Julià de Jòdar oferia una dissecció del present a El desertor en el camp de batalla (Proa, 2013), però també les faules de Marina Espasa en què els animals tenen un protagonisme fonamental: a La dona que es va perdre (Empúries, 2012) un exèrcit de talps tenia plans per conquerir el món començant per la plaça de les Glòries; a El dia del cérvol (L’Altra, 2016) planteja l’enfrontament entre els Atletes del Nord i els Ganduls del Sud a partir d’una història d’amor entre una estudiant de doctorat i un noi misteriós (en aquest cas, els cérvols són un símbol positiu, capaç de transportar aquell qui els toca a moments i espais diferents).