Si hi ha destí, no hi pot haver llibertat. Si hi ha llibertat, llavors no hi ha destí. La vida i l’obra d’Imre Kertész, mort ahir als 86 anys a Budapest, ha seguit un propòsit tenaç: explicar per què “la passió més aniquiladora del segle XX és la renúncia a l’individu i l’acusació col·lectiva contra pobles o grups ètnics”. Així ho escrivia en la reveladora i gens complaent autoentrevista en forma de llibre Dossier K.