En les dues dècades que separen el debut de Jordi Puntí dels nou contes d’'Això no és Amèrica' (Empúries / Anagrama, 2017), l’escriptor i periodista ha passat de la protecció a l’acció. A 'Pell d’armadillo' (1998) presentava personatges que necessitaven refugiar-se de la realitat –sovint amenaçadora–, i els d’'Animals tristos' (2002) patien les conseqüències d’aquest entorn hostil.