Tota l’obra de Giorgio de Chirico (Volos, Grècia, 1888 - Roma, 1978) té un cert aire teatral. Per les places buides i els maniquins que protagonitzen les seves llegendàries pintures metafísiques, i més endavant perquè va revisitar les etapes anteriors de la seva obra, com si tornés a ficar-se en la pell d’un personatge del seu passat, i perquè va jugar com va voler amb la seva etapa avantguardista i els referents del Renaixement i el Barroc.