Anarchy no és una obra de teatre. És més aviat un experiment social sobre l’ordre i el caos. És una instal·lació de live art en què el públic ha de decidir quin espectacle vol veure o, més ben dit, vol sentir. La Societat Doctor Alonso està perfeccionant en els últims muntatges la idea d’unitat entre fons i forma. A Anarchy volien parlar del moviment anarquista en una època en què ha quedat no només ideològicament arraconat sinó també perseguit; i el dispositiu que ha ideat per fer-ho és una performance per a un intèrpret que es mou davant de 40 espectadors que tenen entre mans una guitarra elèctrica i, als peus, un amplificador.