“Jo no et pertanyo i tu no em pertanys”. Aquests versos de la cançó Freedom! ’90 són una de les claus per entendre fins a quin punt va ser valent George Michael. La superestrella del pop dels 80 anava fins al moll de l’os de la cultura de l’espectacle. S’adreçava a les persones que l’admiraven, que ballaven amb les seves cançons, i també a ell mateix, reconeixent que en cap cas l’artista és l’amo dels fans, ni al revés.