La majoria de fotografies són de soldats en estones d’oci: banyant-se al riu, cuinant en un foc de llenya, fent la bugada, llegint cartes, jugant a futbol o somrient directament al fotògraf. Darrere la càmera hi ha un noi de 17 anys i la seva joventut es nota, perquè, malgrat que està fotografiant una guerra, hi ha una certa tendresa: “No hi ha malícia, les fotografies no estan preparades ni tampoc hi ha triomfalisme”, assegura el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes.