“Les famílies són l’espai tràgic per excel·lència, totes tenen tragèdies, des d’ Èdip rei a La casa de Bernarda Alba ”, recorda el traductor Joan Casas. I, per al poeta i dramaturg Lars Norén, hi ha raons de sobres. Ell veu la família “com un espai feixuc i aclaparador en el qual els individus tenen una gran dependència i, a causa de la mediocritat de les seves vides, és on pot sortir el pitjor d’ells mateixos”, explica la directora Magda Puyo.